La crisis sanitària provocada per el COVID-19 ha afectat a tots els sectors dels serveis públics i privats del nostre país. Ha generat més desigualtats entre la societat, el sector econòmic ha tingut una disminució important de la seva activitat, fet que ha provocat una gran quantitat d’ERTOs i EROs, ha tingut conseqüències greus en l’àmbit educatiu, … però si algun sector ha patit més aquesta pandèmia, aquest ha estat el sector socio-sanitari, afectant sobretot al col•lectiu més vulnerable, el de la gent gran a les residències.
A Catalunya més de 64.000 persones grans i/o dependents en 1.073 residències, 35.000 places privades (moltes d’elles en mans d’empreses de la construcció), 14.000 en centres d’entitats socials i només 10.000 places públiques. Places totalment insuficients, doncs hi ha una llista d’espera de més de 3 anys i una situació similar pels centres de dia. Des de la declaració de l’estat d’alarma provocat per la COVID-19, més de 3.927 persones residents han mort i s’han detectat més de 32.000 casos sospitosos d’estar contagiades entre treballadors i treballadores i persones usuàries. Han estat moltes les denúncies al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies davant d’aquesta situació, que ha reaccionat tard i malament, tal i com demostra la retirada de competències que el Govern de la Generalitat de Catalunya va fer a aquest Departament, traspassant-ne les seves competències al Departament de Salut.
Quan va començar la crisi sanitària del coronavirus, la immensa majoria d’aquests centres no tenien l’atenció sanitària integrada i coordinada, doncs s’havia externalitzat posant la salut de les persones grans en mans privades. Es patien greus dèficits de personal mèdic, d’infermeria, ràtios molt elevades, deficients condicions assistencials, escassetat de subministraments de protecció i una situació laboral precària de les professionals que cuiden dels nostres avis i àvies, en un sector altament feminitzat. Aquesta greu situació ha evidenciat les deficiències d’un model d’atenció obsolet i privatitzat.
És imprescindible un canvi en el model d’atenció a les persones grans i/o dependents que consideri essencial el Dret fonamental a un envelliment digne, que garanteixi l’autonomia de cada persona per poder gaudir d’una vida plena.
Cal que la Generalitat assumeixi les seves responsabilitats dignifcant i garantint la qualitat d’atenció a les residències, apostant per un sistema públic, posant les persones i les seves necessitats al centre on es fomenti l’atenció i l’autonomia personal per davant de criteris economicistes.
Cal avançar en el model d’atenció a la gent gran canviant les macroresidències per altres espais vitals i serveis com ara: la llar pròpia, les llars compartides amb apartaments diferenciats i serveis de suport compartits i també, les petites llars-residència de caràcter sociosanitari amb un disseny que preservi la llibertat i la intimitat i que alhora que garanteix una atenció social i sanitària adient.
És per aquest motiu que Sant Fost en Comú Podem ha presentat una proposta al Ple Municipal per instar a la Generalitat de Catalunya a impulsar un canvi de model orientat a acabar amb la privatització dels recursos d’atenció i residencials existents i convertint-los en públics, amb possibilitats de concertació, començant per les residències més afectades i incorporant-ne la seva gestió a la xarxa pública. Per que nosaltres ho tenim clar: Prioritzem les persones enver al ànim de lucre de les macroempreses privades que gestionen les residències.
